Descarrega la versió en PDF.

Avaluació, opcions d’equip adaptatiu i estratègies d’implementació per a l’escola i la llar

Article: Rifton.
Traducció: Ricard Capell, Assessor Clínic de Rehagirona.

SATCO (de l’anglès Segmental Assessment of Trunk Control, en català Avaluació per Segments del Control del Tronc) és una eina útil per ajudar els professionals de la rehabilitació i recuperació funcional a determinar en quina zona un pacient requereix de controls de tronc, amb l’objectiu de facilitar-li el desenvolupament d’una tasca o activitat.

L’article publicat per Butler et al. (2010)1 va demostrar la validesa d’aquesta eina i la seva habilitat per detectar canvis en el control postural i/o debilitat del complex musculoesquelètic que conforma el tronc. Aquest mètode representa un canvi de paradigma en l’avaluació del control postural d’aquesta estructura; primer, cal entendre que el tronc consta de múltiples nivells i en funció d’aquest fet, reconèixer on és necessari un suport específic que permeti el control motor òptim per a una funció o activitat concretes.

Els professionals sanitaris poden fallar en l’avaluació del control de tronc d’un pacient determinat, si es fonamenten únicament en el concepte de cadenes musculars obertes o tancades (Saavedra et al., 2015)2. L’habilitat de completar tasques funcionals, depèn directament de la capacitat de pacient per a l’ús de cadenes cinètiques obertes o tancades d’una manera efectiva i eficient. Com més amunt es produeix la pèrdua de control motor postural, més ràpid es produeix el tancament de la cadena cinètica, el que resulta en una major dificultat per utilitzar el cap, els braços i les cames de forma eficient per part del pacient.

Un exemple d’això seria el cas d’un nen assegut en un banc utilitzant les dues mans per mantenir la postura. D’aquesta manera, el subjecte pot seure lliurement; però no obstant això, no pot fer servir cap de les mans per participar en qualsevol tasca, com ara agafar un got, ja que requereix de les seves mans per seguir mantenint aquesta postura. Per a un expert, és essencial l’observació de la postura del pacient per determinar si hi ha una pèrdua de control motor i decidir quin tipus d’ajudes i productes de suport li seran necessaris.

Aquests suports es poden realitzar manualment o bé amb equips adaptatius, tot dependrà de:
1- On es produeix la debilitat en el tronc.
2- Per a quina activitat es necessita aquest control.
3- Les necessitats personals de l’individu.

La posició neutra de la pelvis és la clau per al control postural dels principis de SATCo. Permet que la posició del pacient s’alineï en la posició més òptima possible per a la funció, i al seu torn permet als professionals veure on es perd el control postural durant la realització de les proves SATCo. El manteniment de les pelvis en posició neutra, ja sigui en bipedestació o en sedestació, és primordial quan s’implementa qualsevol equip d’adaptació per reduir els desafiaments als quals està sotmès el control postural en les activitats de la vida diària.

Les cadires adaptables i els bancs terapèutics es poden modificar afegint cinturons o tires SATCo amb l’objectiu que la pelvis del pacient quedi en posició neutra. De la mateixa manera, els bipedestadors requereixen un suport ferm sobre la pelvis, ja sigui en forma de coixinet tradicional o una altra adaptació.

Considerem a un estudiant que està assegut en un banc durant una activitat. Aquestes activitats poden variar i proposar al subjecte que toqui una pantalla, activi un interruptor o sostingui una bandera. En aquest cas, les proves SATCo indiquen que el nen va perdre el control postural en el nivell toràcic mitjà, que correspon al nivell mitjà de la caixa toràcica. Perquè el subjecte mantingui el control postural i utilitzi els seus braços per així realitzar les accions anteriorment descrites, necessita un suport en el nivell toràcic mitjà. Com a professional, de quina manera intervindries perquè el nen pogués ser partícip de les activitats?

La intervenció hauria d’incloure posicionar a l’estudiant, primerament, en posició pèlvica neutra, usant per a això el sistema de suport pèlvic de la cadira d’activitats Rifton o bé qualsevol altre mètode de subjecció o un seient adaptable. El suport addicional per minimitzar la pèrdua de control postural pot provenir de:
1- Un professional que dóna suport a l’estudiant des d’una posició posterior a aquest, amb les mans a l’extrem inferior de les costelles mitjanes, assegurant prèviament una correcta alineació de la pelvis.
2- Indicacions d’esteroceptores al tronc.
3- Cilindres d’escuma com els utilitzats en els entrenaments de natació o bé una safata alineada a nivell toràcic mitjà amb la finalitat d’estabilitzar el tronc. D’aquesta manera, serà possible utilitzar les extremitats superiors.

Els professionals han d’usar les seves habilitats d’observació mentre l’alumne realitzi les activitats, per d’aquesta manera poder ajustar el posicionament per tal d’obtenir un funcionament òptim. És possible que s’hagin de moure els controls en direcció cráneocaudal perquè el nen maximitzi així la seva participació. Aquestes estratègies poden extrapolar-se a la llar.

Per al pacient que no té un correcte control de cap en les proves SATCo, s’apliquen els mateixos conceptes: s’ha de partir d’una pelvis en posició neutra i s’hauran d’afegir suports a la part superior del tronc, com ara una safata o un taula elevada, perquè els braços puguin sostenir-se. En aquest cas particular, el suport manual pot ser difícil, per la qual cosa es recomana un suport mecànic.

Cal tenir en compte que el suport necessari diferirà segons la varietat de tasques que realitzi el pacient ja sigui a l’escola o a casa. Al seu torn, la complexitat de les tasques així com la variabilitat de l’entorn requeriran d’una observació minuciosa per garantir una participació reeixida en elles. Un exemple d’aquest concepte podria ser un estudiant assegut en una cadira adaptable a l’escola a l’hora del dinar o el berenar on és apropiat menjar amb els dits, en lloc de seure a la mateixa cadira a la cafeteria o bé utilitzar un cobert per aprendre a alimentar-se amb els seus companys.

Com a professional, he trobat que el sistema SATCO és altament efectiu per aconseguir una millor comprensió dels desafiaments posturals a què estan sotmesos els pacients, i al seu torn un mitjà per implementar una intervenció efectiva. T’animo a que coneguis més sobre aquest enfocament basat en l’evidència que pot integrar-se amb productes adaptables disponibles per a persones amb diversitat funcional.

 

Bibliografia

(1) Butler PB, Saavedra S, Sofranac M, Jarvis SE, Woollacott MH. (2010) Renement, reliability, and validity of the segmental assessment of trunk control. Pediatr Phys Ther 22(3):246-57. Free Full Text https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2927393

(2) Saavedra SL, Woollacott MH. (2015) Segmental Contributions to Trunk Control in Children With Moderate-to-Severe Cerebral Palsy. Arch Phys Med Rehabil 96(6):1088-97. Free Full Text https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4457569

 

Article de Rifton
Logo Rifton - Rehagirona

 

 

Traducció: Ricard Capell, Assessor Clínic de Rehagirona.