Descarrega la versió en PDF.

En comparació amb l’escola o els centres de rehabilitació, la llar té desafiaments únics per a l’entrenament de la marxa de nens i nenes: espais de mida més reduïda, limitacions de temps i l’absència de professionals de la salut que realitzin la teràpia indicada per a cada cas. En aquest article us deixem alguns consells, idees i recomanacions per a realitzar una òptima sessió d’entrenament de la marxa a casa. Els anomenem les 4P: pràctica, propòsit, posicionament i progrés.

1. PRÀCTICA
El temps de pràctica s’identifica com el factor més important en l’entrenament de la marxa. Excepte per contraindicacions mèdiques, la literatura científica estableix que com més temps passi un usuari en posició vertical practicant la forma de caminar, més ràpid avançarà. Aquest fet, en cap cas implica obligar el nen a realitzar més esforç del que pot fer, sinó simplement possibilitar-li al màxim la postura alçada i el moviment amb la major freqüència possible. El moviment no té perquè ser l’ideal. El que compta és la repetició de passos: pràctica, pràctica i pràctica.

2. PROPÒSIT
Las cuatro P del entrenamiento de la marcha en el hogar - Rehagirona

L’entrenament de la marxa és més efectiu si se l’orienta cap a un objectiu. Si el teu fill o filla està entrenant aquest moviment, troba la forma que aquest tingui un valor que el motivi. Per exemple: anem al garatge a buscar el rastell? o anem al menjador a donar menjar al peix? Realitzar una tasca útil, en lloc de caminar per caminar, és motivador per al nen i aquesta motivació és fonamental en l’aprenentatge motor i el desenvolupament d’habilitats.

Aquest mètode és perfectament aplicable a la pràctica de la bipedestació. Bloquejant les 4 rodes del Pacer Dinàmic, aquest es convertirà en un bipedestador. Perquè resulti útil, mantenint la bipedestació se li pot demanar que ajudi a pastar unes galetes o bé que dibuixi.

Els nens i nenes són intel·ligents. Saben perfectament quan l’entrenament de la marxa és purament part de la teràpia a realitzar o un mitjà per a una finalitat divertida i/o emocionant.

3. POSICIONAMENT 
Posicionar correctament a un usuari en l’entrenador de la marxa pot marcar la diferència entre caminar deu metres o cent. Un posicionament òptim és fonamental en la prevenció de lesions per pressió o tensió a la pell durant l’entrenament. A continuació, us presentem uns consells bàsics per a un ús correcte de l’entrenador de la marxa Pacer Dinàmic. Recorda que aquestes pautes no substitueixen les instruccions directes dels terapeutes.

Amb aquest entrenador de la marxa, l’alçada de la barra superior del xassís ha de quedar a nivell dels malucs de l’usuari. En cas que el nen/a tingui contractures a les articulacions del maluc o el genoll, eleva una mica més l’altura del xassís per aconseguir que la gravetat les relaxi i pugui iniciar la marxa. Així mateix, si el nen s’enfonsa, no cal elevar el xassís. Només cal elevar el posicionador de maluc o MPS o bé regular correctament els reposabraços per aconseguir un millor repartiment del pes corporal.

B- POSICIÓ DEL BRAÇ

Els ajustaments dels reposabraços poden facilitar una correcta postura per a l’entrenament. El més important és posar els colzes i els braços prop de el cos. Això estabilitza el tronc i la cintura escapular, permetent que els braços ajudin a suportar i moure el pes durant la marxa.

Las cuatro P del entrenamiento de la marcha en el hogar - Rehagirona

Tenir els braços en abducció tal com es veu a la imatge és incorrecte. Aquesta posició se la denomina com “ala de pollastre” i s’ha d’evitar, ja que produeix una pressió innecessària sobre les espatlles i resulta ineficaç per suportar i desplaçar el pes.

C- POSICIÓ INCLINADA CAP ENDAVANT
Aquesta posició és útil per a un usuari que té dificultats per fer passos. En aquesta posició, es faciliten els passos gràcies a la gravetat, l’impuls o el “reflex del pas”.

Per crear aquesta posició, cal comprendre que el seient, el suport de tronc i el reposabraços poden contribuir a compartir el pes corporal.

Mou el suport de tronc i col·loca’l mirant cap al seient, portant les espatlles de l’usuari per davant dels seus malucs. El nen/a pot aguantar part del seu pes corporal i descarregar-lo en el suport de tronc.

Col·loca els reposabraços més avançats, mantenint sempre els colzes a prop de el tronc.

La checklist de verificació del posicionament disponible per al Pacer pot resultar molt útil per documentar i recordar quina és la posició més idònia per al nostre usuari.

D- BLOQUEIG DE RODES
Les rodes del caminador Pacer Dinàmic poden bloquejar-se en la posició que es desitgi per realitzar entrenaments de la marxa en espais petits. Aquí trobareu un vídeo instructiu i ràpid. Si l’usuari tendeix a estendre cap a posterior o bé empeny el Pacer cap enrere quan camina, pots bloquejar tant el sentit com la direcció de les rodes del darrere.

Si bé cal caminar per un passadís estret, es pot bloquejar la direcció i el sentit de les 4 rodes. Si el nen/a tendeix a desplaçar-se lateralment, intenta bloquejar la roda del darrere oposada per ajudar a indicar la direcció.

Finalment, recorda revisar a l’usuari després de cada sessió amb el Pacer, especialment si s’ha fet alguna variació en el posicionament. El dany a la pell pot ocórrer ràpidament, però pot evitar-se o mitigar-se amb un simple canvi de posició o ajust. Si s’experimenta mal durant la sessió, finalitza la pràctica i consulta amb el teu terapeuta.

4. PROGRÉS
Una excel·lent forma d’encoratjar el progrés de l’entrenament de la marxa és afegir un element de desafiament. Generalment, un usuari pot donar més de si en el cas de tenir l’oportunitat de fer-ho. Això no vol dir empènyer més enllà dels seus límits, més aviat trobar formes creatives per avançar en el seu patró de marxa. Pot ser tan fàcil com augmentar la distància de passeig, encoratjant-los a caminar més ràpid o bé caminar cap amunt en un pati cobert d’herba. Activant la funció de fre de fricció de les rodes del darrere s’afegeix resistència, el que representa un desafiament addicional.

La literatura demostra que quan hi ha desafiament durant l’entrenament, els nens/es experimenten millores. Novament, emfatitzem que la pràctica i la repetició de passos són els aspectes més importants d’una rutina d’entrenament de la marxa. I amb pràctica, alguns dies seran millors que altres. Així mateix, recorda que les millores i canvis en les habilitats per caminar són lentes. La manca de progrés pot descoratjar, però no per això cal rendir-se.

Finalment, recordar que l’entrenament a casa no ha de substituir cap de les teràpies que rep l’usuari.

Article de Rifton
Logo Rifton - Rehagirona

Traducció: Ricard Capell, Assessor Clínic de Rehagirona.