Descarrega la versió en PDF (en castellà).

Avaluació dels beneficis clínics de la bipedestació

PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT LA BIPEDESTACIÓ?
Objectius d’aprenentatge
1. Revisar els beneficis clínics de la bipedestació.
2. Identificar els beneficis de la bipedestació en abducció.
3. Comprendre l’impacte del bipedestador en l’usuari.

BENEFICIS DE LA BIPEDESTACIÓ
Òrgans Interns
• Respiració.
• Circulació.
• Digestió.
• Funció intestinal i vesical.

Rehapedia - La importància de la bipedestació - Rehagirona

Muscular
• Ajuda a la prevenció de contractures.
• Reducció de l’espasticitat.
• Millora la longitud dels isquiotibials.
• Rang de moviment preservat.

Rehapedia - La importància de la bipedestació - Rehagirona

Desenvolupament de l’esquelet
• Augmenta la densitat òssia.
• Redueix el risc de fractures.
• Facilita la bona formació del maluc en els primers anys de desenvolupament.
• Ajuda a mantenir la salut del maluc durant tota la vida.

Rehapedia - La importancia de la bipedestación - Rehagirona

Externament
• Augmenta la densitat òssia.
• Redueix el risc de fractures.
• Facilita la bona formació del maluc en els primers anys de desenvolupament.
• Ajuda a mantenir la salut del maluc durant tota la vida [JW (1].

Rehapedia - La importància de la bipedestació - Rehagirona

Salut del maluc
• Intervenció primerenca.
• Mantenir l’articulació del maluc sana.
• Importància d’estar de peu en abducció.

Rehapedia - La importància de la bipedestació - Rehagirona

El que sabem sobre la bipedestació
• Els nens que es posen drets a l’edat normal de desenvolupament entre els 12-16 mesos és més probable que formin el cap femoral i un solc acetabular sa (1).
• Des del naixement fins als 3-4 anys la càrrega de pes i moviment són crítics per al desenvolupament ossi.
• Els ossos llargs continuen creixent fins arribar a l’adolescència tardana amb brots puberals i les plaques de creixement generalment no es fusionen fins als 17 a 20 anys.
• Condicions neuromusculars com la paràlisi cerebral poden afectar aquestes fites de desenvolupament en les següents maneres:
– Retard en el desenvolupament ossi.
– Retard en la càrrega del pes.
– Disminució del moviment.
– Presència de to anormal – alt o baix.
• Nens amb un GMFCSPC [JW (2] d’IV o V tenen més possibilitats de subluxació / dislocació del maluc amb un predomini d’entre 68-90% d’aquesta població (2).

Quan començar un programa de bipedestació?
• Els nens amb un risc de subluxació / dislocació del maluc haurien de començar amb un programa de bipedestació entre els 8 -12 mesos d’edat (3).
• No hi ha una edat màxima per començar amb un programa de bipedestació i és tan important per a un adolescent / adult estar dret diàriament que per a un nen (3).

Bipedestació en abducció
• La majoria de la recerca clínica publicada està basada en una bipedestació amb un 60% d’abducció total (4).
• Queden preguntes sobre per què el 60% era el rang escollit (4).
• Un estudi, encara per publicar-se, pel Centre Pearlman a Cincinnati suggereix que 30° d’abducció total de maluc té el mateix impacte clínic que 60°.
• La bipedestació en abducció augmenta la probabilitat que el cap del fèmur se situï en el solc acetabular.
• Els graus d’abducció s’han de regir pels nivells de tolerància de l’infant.
• La supervisió constant del maluc és essencial per controlar la salut dels malucs, és important ajustar el programa de bipedestació per aconseguir millors resultats.
• Com a guia, els rangs ideals de posició del maluc i dosificació són els següents:

Edat de l’infant Posició de maluc Dosificació
0-2 anys Mínim 15º cada cama Ús diari d’acord amb la tolerància de l’infant (5)
2-6 anys 15º – 30º cada cama (5,8) 60-90 minuts diaris (6,7)
6 anys fins l’esquelet madur 15º-30º cada cama (8) 60-90 minuts diaris

Escollir el bipedestador adequat
Posició vertical: ideal per a nens que requereixen estabilitat en les extremitats inferiors i suport mínim del tronc.
Posició en prona: nens amb poc control de cap però en desenvolupament – ideal per utilitzar després de [JW (3] un treball amb un pla estirat en posició prono o per treballar l’extensió de coll actiu.
Supí: per als nens que tenen un control deficient del cap sense indicació de progrés a través de la teràpia o on la flexió del genoll és massa rígida com per acomodar-la en posició prona.

Decidir el bipedestador adequat en intervenció primerenca pot ser difícil
• Considerar els factors que no siguin clínics, com l’entorn familiar, les habilitats dels pares i les barreres culturals.
• Quan no està clar com progressarà el nen, considerar un bipedestador 3 en 1 que ofereixi la capacitat de canviar entre posició prona, supina i vertical
• Escollir un producte que permeti ajustar fàcilment l’angle d’inclinació de l’infant mentre el producte està en ús.
• La durada d’una sessió de bipedestació pot allargar-se si podem canviar l’angle d’inclinació a mesura que el nen es fatiga.
• La inclinació de l’angle regulable també ajuda a treballar diferents posicions, centres de gravetat i treball de control de cap.
• Un ampli rang d’inclinació ajuda als nens amb gran rebuig a la bipedestació a anar augmentat la tolerància, passant d’estirat a la bipedestació de manera gradual.
• Procurar anar augmentat contínuament l’angle a una posició amb més càrrega.

Consideracions del dispositiu
• Triar dispositius que permetin una teràpia activa durant la bipedestació.
• Ajustaments fàcils: angle, altura, posició de la taula, posició dels controls…
• Permetin diferents opcions de suport a les extremitats superiors. Això pot tenir un impacte significatiu en el control del cap.
• Permetin moure les mans fins a la línia mitjana.
• Promoguin el control d’arribar i agafar de el sistema motor fi.
• Suports laterals amb ajustaments d’alçada fàcils.
• Suports extraïbles per ajudar a l’infant a experimentar el seu cos en l’espai.
• Suports addicionals que puguin oferir més suport en activitats dirigides que requereixen d’estabilitat addicional.

Conclusions Finals
• Sabem que un dels beneficis clínics de la bipedestació és el drenatge postural, especialment el buidatge intestinal i vesical per gravetat. És important que el bipedestador sigui fàcil de netejar.
• La bipedestació és part d’un programa de posicionament 24 hores
• Cada nen és diferent i les seves habilitats poden variar diàriament – és important que es vagi adaptant a cada necessitat.

Referències
(1) Labandz 2011
(2) Soo B, Howard J, Boyd R, et al. Hip displacement in cerebral palsy. J Bone Joint Surg Am. 2006
(3) Melissa Tally, Erin Pope, 2013 – formulating proper dosing for standing
(4) Macias-Merlo L, Bagur-Calafat C, Girabent-Farrés M, A Stuberg W. Effects of the standing program with hip abduction on hip acetabular development in children with spastic diplegia cerebral palsy. Disabil Rehabil. 2016;38(11):1075-81. / Macias-Merlo L, Bagur-Calafat C, Girabent-Farrés M, Stuberg WA. Standing Programs to Promote Hip Flexibility in Children With Spastic Diplegic Cerebral Palsy. Pediatr Phys Ther. 2015 Fall;27(3):243-9.
(5) Paleg, Smith and Glickman, 2013 – Systematic review and evidence based clinical recommendations for dosing of paediatric supported standing programmes
(6) Martison and Himmelman, 2011 – Effect of weight bearing in abduction and extension on hip stability in children with cerebral palsy
(7) Poutney, Mandy, Green and Gard, 2009 – Hip subluxation and dislocation in cerebral palsy
(8) Hankinson and Morton, 2002 – Use of a lying hip abduction system in children with bilateral cerebral palsy
* Bajo supervisión siguiendo una adecuada evaluación clínica y de riesgos

Artículo de Jenx
Jenx