El diagnòstic i la valoració són els factors fonamentals per a l’elecció del producte de suport més apropiat en qualsevol pla terapèutic.

El diagnòstic també indicarà la progressivitat de l’equipament necessari. Per exemple, les necessitats seran diferents en un cas de discapacitat permanent amb pocs canvis físics funcionals, en comparació amb un cas amb trastorns progressius, ja que els dispositius s’hauran d’adaptar als canvis requerits.

Amb una valoració adequada de les limitacions funcionals de l’infant, el prescriptor ha d’avaluar quin equipament necessita per compensar la manca de funcionalitat. També s’han de tenir en compte els informes ortopèdics, neurològics, observacions, progressos, logopedes, teràpies, rang de moviment, patrons de to muscular i l’estat cognitiu i conductual de l’infant, i tots els factors que es relacionen amb els límits físics funcionals generals.

Quan s’està valorant equipament per a un nen, entren en joc alguns factors diferents que quan es valora per a un adult. Els factors més importants són els següents:

  • Creixement
  • Nivell d’activitat
  • Canvis funcionals i/o cognitius, a causa de teràpies i creixement.