Descarrega la versió en PDF (en castellà).

Autors: Park ES, Park CI y Kim JY. Comparison of anterior and posterior walkers with respect to gait parameters and energy expenditure of children with spastic diplegic cerebral palsy (1)
Síntesi i traducció: Rubén Serrano, Assessor Clínic de Rehagirona.

En multitud d’ocasions, una de les preguntes freqüents que ens trobem a l’hora de triar un caminador per a un nen amb dificultats motores acaba sent: anterior o posterior? La resposta sempre dependrà de cada cas particular, però gràcies a aquest estudi podrem tenir en compte algunes variables més sobre com incideix l’elecció d’un tipus de caminador o un altre.

El propòsit de l’estudi que analitzarem és comparar el patró de marxa i el consum d’energia en nens amb paràlisi cerebral diplegia espàstica a l’utilitzar un caminador anterior o posterior.

INTRODUCCIÓ
Habitualment ens trobem nens amb aquesta patologia als quals se’ls recomana l’ús d’un caminador, provocat per la manca de control postural, d’un to muscular anormal, o de problemes de coordinació.

Tradicionalment pensem que el caminador anterior (que va per davant de l’infant) tendeix a generar que el nen s’inclini cap endavant quan empeny el caminador. Personalment afegiria que això en determinats casos pot ser un element necessari per aconseguir marxa ja que si considerem la definició de locomoció humana com “una sèrie de moviments alternants, rítmics, de les extremitats i del tronc que determinen un desplaçament cap endavant del centre de gravetat “, el fet que s’inclinin cap endavant pot facilitar aquest desplaçament del centre de gravetat. No obstant això, quan pensem en un caminador posterior (que va darrere de l’infant) ens pot facilitar una posició més dreta de l’infant i redueix el temps de doble suport, augmentant la velocitat de la marxa.

Encara que hi ha un acord general en què una marxa normalitzada requereix menys energia, no hi havia estudis que s’haguessin centrat a demostrar que un caminador posterior requerís un menor consum d’oxigen.

MATERIALS I MÈTODE
· Van participar 10 nens a l’estudi (6 nens i 4 nenes).
· Les edats estaven compreses entre 7 i 12 anys (9,1 anys de mitjana).
· Altures de 111 cm a 140 cm (123 cm de mitjana).
· Pesos de 18 kg a 30 kg (24,9 kg de mitjana).

Criteris d’inclusió:
· Paràlisi cerebral diplegia espàstica.
· Ser capaç d’entendre ordres verbals.
· Ser capaç de caminar de forma independent amb caminador.

El nens van practicar durant un mes abans de l’avaluació amb el caminador, juntament amb el seu fisioterapeuta, per familiaritzar-se amb l’ús d’ambdós caminadors.

Se’ls va avaluar dues vegades, una amb cada caminador, fent un descans de 15 minuts entre les proves per recuperar l’estat basal.

RESULTATS

Rehapedia - Comparació caminador anterior i posterior - Rehagirona

CA= Caminador Anterior; CP= Caminador Posterior

Rehapedia - Comparació caminador anterior i posterior - Rehagirona

CA= Caminador Anterior; CP= Caminador Posterior

DISCUSSIÓ
Com a dades addicionals sobre els nens que van participar en l’estudi, cal destacar que cap havia tingut cap cirurgia ortopèdica abans de la realització de l’estudi.

A més, comptaven amb una bona funcionalitat en membres superiors havent obtingut una puntuació menor de 1+ d’espasticitat en l’escala modificada d’Ashworth.

· Velocitat de la marxa: no hi va haver diferències significatives en funció del caminador, però si hi ha una tendència de major velocitat en el caminador posterior.

· Altres estudis esmentats a l’article parlen d’una major longitud de pas en el caminador posterior, versus altres que no troben diferències significatives encara que esmenten el risc del biaix per la grandària de la mostra.

· Hi ha una diferència significativa en el temps de suport bipodal, que és més reduït en el caminador posterior sense que això provoqui un increment de la velocitat, el que pot ser degut al fet que el caminador anterior proporcioni una major estabilitat.

· Els angles de flexió de tronc, maluc i genoll indiquen que el caminador posterior facilita una posició més dreta durant la marxa.

· Els resultats mostren que el caminador posterior requereix una menor despesa energètica, cosa que podria explicar-se a l’entendre que aquesta despesa és més eficient com més normalitzat és el patró de la marxa.

En conclusió, es podria dir que un caminador posterior és una millor opció per aconseguir una posició més dreta durant la marxa i un menor cost energètic que amb un caminador anterior en nens amb paràlisi cerebral diplegia espàstica.

BIBLIOGRAFIA
(1) Park ES, Park CI, Kim JY. Comparison of anterior and posterior walkers with respect to gait parameters and energy expenditure of children with spastic diplegic cerebral palsy.  Yonsei Med J. 2001 Apr;42(2):180-184. https://doi.org/10.3349/ymj.2001.42.2.180